Tècniques de dansa

La iniciació a la dansa és la manera d’introduir els més petits dins el món de la dansa.
En aquestes edats, el desenvolupament de la personalitat i la sensibilitat de l’alumne són el fi últim que s’ha de perseguir, ensenyant als nens i nenes a moure’s amb seguretat i eficàcia alhora que desenvolupen la seva capacitat creadora.
Sens dubte, la iniciació a la dansa els ajudarà a obrir-se al món dels sentiments, a parar esment al que senten, a desenvolupar-los i a utilitzar-los. En definitiva, a desenvolupar les bases que assenta la imaginació creativa.
D’altra banda, la introducció a les diferents tècniques aporta als nens d’aquestes edats una visió global de les diferents disciplines que se’ls oferiran com a especialitats en els ensenyaments a partir dels 8 anys

És la disciplina més antiga. És la que es coneix com a ballet romàntic.
La dansa acadèmica imprimeix en el deixeble el rigor i els condicionaments tècnics d’obertura a altres expressions i manifestacions artístiques diferenciades entre si. El fonament formatiu de l’artista de la dansa passa necessàriament per la iniciació progressiva que s’estableix en aquest grau elemental.
L’execució i la interpretació de la dansa acadèmica mostra un aprenentatge que tendeix al total domini i preparació del cos perquè la pràctica dels diferents estils reflecteixi el seu valor estètic i adquireixi el seu missatge artístic significatiu superant la mera cal·listènia.

La dansa creativa és l’assimilació dels elements i principis del llenguatge del moviment mitjançant l’estudi, la improvisació i la composició. L’alumne aprendrà a utilitzar les possibilitats d’expressió natural del cos a partir de pautes establertes.
Ofereix el marc adequat per al desenvolupament de la capacitat creativa i l’elaboració d’un llenguatge corporal propi.
Els coneixements que l’alumne adquireix suposen la base dels que rebrà més tard en l’especialitat de dansa contemporània.

El jazz és ritme, emoció, alegria, sensualitat, complicitat. És el lligam més íntim entre la música i la dansa.
Dansa jazzLa dansa jazz és un art popular, una barreja de danses etnològiques i socials. És folklore urbà. Els diferents tipus de jazz són: el tradicional, el gospel, el funk i el primitiu afrocaribeny. Un estil més polit és el Broadway jazz, que es balla en els musicals de Nova York i actualment en altres ciutats. Requereix una bona formació, ja que és un ball amb certa dificultat i en el qual, a més, es necessita un nivell alt de flexibilitat. És important tenir un elevat nivell de concentració elevat per ser capaç de coordinar totes les parts del cos.
Els continguts de la dansa jazz potencien la capacitat per a la manifestació dels nostres sentiments i la formació d’hàbits de constància i autoexigència. S’utilitza el cos per descobrir, desenvolupar la imaginació i la creativitat, així com per alliberar els bloquejos mentals. Empra moltes tècniques com les del ballet clàssic, la dansa contemporània i l’expressió corporal.

El funk és un estil musical que va ser molt popular durant el 1970. Es va generar en l’ambient nocturn de les comunitats afroamericanes als Estats Units. Nascut com una evolució d’alguns elements del soul i el jazz anterior, el funk es va consolidar com un estil propi i va marcar el camí de la música ballable.
En el hip hop i el funk es barregen passos del jazz, el breakdance, els ritmes afro o la dansa contemporània. Els moviments, molt coreografiats i intensos, són tallants i expressius, i s’utilitzen sobretot els braços i el tronc.
Actualment se sol anomenar funky a un estil similar al hip hop, però més suau.

S’ofereixen les nocions elementals de la dansa estilitzada (sabates i castanyoles), la tècnica bolera (sabatilles de ½ punta i castanyoles) i del flamenc (sabates) com una part de la formació global del futur ballarí

Conegut també com rítmica, és un mètode actiu per al desenvolupament de les facultats corporals i humanes que es basa en la percepció sensorial i els coneixements musicals. S’aprèn d’una manera activa i amena, mitjançant el moviment corporal i la creativitat pròpia i dels companys.
La rítmica també té una importància vital en relació amb la dansa i l’art escènic, ja que potencia aspectes tan importants en el desenvolupament de la persona com ara la coordinació corporal, la motricitat, la memòria, la concentració, l’orientació espacial, la imaginació, la sensibilitat i el sentiment musical en tot el cos de forma integral, i afavoreix l’equilibri i l’harmonia corporal

Neix a Amèrica arran de les danses que els homes de color feien a les seves festes i que més tard s’han desenvolupat com una tècnica més de dansa. Es treballa tot el cos, es fan exercicis al centre, a terra, diagonals i coreografia. Actualment és la disciplina que es treballa més en els espectacles musicals

Dansa ètnica originària d’Andalusia. Les classes de flamenc tenen com a objectiu donar a conèixer els diferents palos flamencs (tangos, alegrías, siguiriyas, Martinete, bulerías…) estudiant-ne la seva mètrica i l’estil de ball: zapateado, braceos, ús del mantó i el ventall i exercici coreogràfic dels palos flamencs